Respuesta :

elianaff30
Sense escapatòria

Podem estar sols estant amb molta gent o podem estar acompanyats sense estar amb ningú. És cert que pot ser més satisfactori estar amb gent i parlar però, no us heu parat mai a pensar la gran quantitat de bestieses que es poden arribar a dir en una conversació? La solitud és una paraula que pot arribar a fer por a moltes persones però a mi, personalment, m’agrada. Actualment la gent ha caigut molt baix. Només fa falta fer un cop d’ull a la situació actual: pobresa, desigualtats, gent que es creu important sense ser-ho, governs corruptes, delinqüència... Per haver de suportar tot això jo penso que es millor anar-se’n a una ermita i passar allà tota la vida. Però també és veritat que per fer això s’ha de tenir molt de coratge i autodeterminació. Però a la llarga veuràs que és molt millor estar sol que haver d’aguantar aquest sistema actual, que en la meva opinió és penós. S’intenten fer canvis sense cap control, només amb l’intenció d’innovar. Els polítics només fan que dir mentides, prometre moltes coses i acusar als altres partits dels problemes del país. La gent es controlada per unes forces que semblen extraterrestres i a més ningú ho pot evitar. Si algú inventa el mòbil, tots amb mòbil! Si algú inventa la televisió, tots comprem televisions! Encara que no ho pensem ens estant movent mitjançant uns fils i a més ho estant fent d’una manera molt subtil. Nosaltres no hi podem fer res i a la gent que té el poder ja li va bé així.

Aquest text pot ser que no agradi a tothom però vulgueu o no aquesta és la realitat: un món que ha anat en decadència des que va aparèixer el ser humà. Tots volem aconseguir benefici propi encara que això signifiqui fer mal als altres. L’altre dia a la televisió va sortir un capellà (no estic a favor de la religió) que estava d’acord amb la opinió que escric en aquestes línies. A més deia que la gent no llegia gens i que cada vegada tenim menys cultura. I això és del tot cert. A l’escola el nivell no pot ser més pèssim i això és una pena.
Una de les solucions, com ja he dit, podria ser la solitud, però al final aquest món cruel ens trobaria i ens convertiria en màquines controlades per uns factors que mai podrem arribar a entendre, com la publicitat.

Espero que la meva opinió serveixi per obrir els ulls a aquells que les tenen tancats o no les volen obrir, però tot i així, és una pena adonar-se de tot això a una edat com la meva. Més valdria que no m’hagués adonat de res i que visqués sense cap preocupació. Encara que això és totalment impossible.

I feel pretty.

Ahir vaig veure una pel•lícula que em va fer reflexionar i avui vull parlar una mica sobre el que m’ha semblat. Comença amb una dona que es diu Reene, la gent la tracta malament per el fet de estar grassa i és clar a ella no li agrada el seu cos i a més a més la gent la tracta amb desprisí. Tot això li fa ser una dona molt insegura de si mateixa.  

Un dia a casa seva esta veient la televisió i veu una pel•lícula que una dona demana un desitj i se li compleix. Això li fa pensar en que si ella fa el mateix tindrà el que voldrà, ser guapa. Quan el seu desitj no es compleix es posa trista i va a un gimnàs que es va apuntar de bicicletes estàtiques. A la classe esta pedalejant i es cau a terra, però de cop quan es mira al mirall ella es veu canviada. Segons ella a canviat i es guapa, però realment no. Personalment no se si es veu canviada perquè s’ha donat un cop fort o teòricament a sigut màgia.  

Com es veu guapa agafa moltíssima confiança en si mateixa, es fa recepcionista de una multinacional de cosmètics. Quan la volen ascendre i esta de viatje d’empresa es dona un cop i ella es torna a veure grassa, pensa que a tornat a canviar. Això la posa trista i s’en va a casa perquè pensa que ha canviat i que si es grassa a la gent no li agradarà.  

Al final de la pel•lícula no se que li passa però se li creua un cable o alguna cosa per l’estil i es dona conta que per el fet de ser grassa la gent no deixarà d’estimar-la i que així esta bé.

Vull parlar d’aquesta pel•lícula perquè m’ha fet reflexionar sobre els prejuicis que la gent tenim i que realment son estupids, ja que pel fet de ser més prima no ets millor. Que el que realment compta és la ment i no el físic, que molta gent te depressió per el fet que no es com li agradaria. Però la vida es així no tot es com t’agrada, però encara això has de tirar cap endavant i aprendre a estimarte tal i com ets.